Caminets de brossa que creix.

Camine poruc el desert dels meus dies,
l'espurna desfeta del vincle,
l'acord impossible, el vers buit del viatge.
Camine i les cames van fent-me més mal,
tremolor primerenca del pols i del coll mig trencat.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

calor i dits tallats.

Seguisc treballant els temes nous a 40 graus, sense pressa, sense dates, sense pretensions...amb els dits tallats per les cordes i l'esquena feta un drap. El proper 30 de setembre faré unes cançons al Centre Social de Dénia dins l'entrega dels Premis Bernat Capó de cultura popular organitzats per la MACMA. Hi ha balenes i gel al desert privat de la meua memòria. Seguim.
Read more »

Foto d'entrada.

La foto d'entrada és de l'amic i gran fotògraf Xepo W.S ...què faríem els músics valencians sense el seu art i les seues càmeres sempre apunt per captar el moment exacte? La foto està feta a la platja del Cagarritar a Dénia; lloc en el que vaig créixer i lloc on per primera vegada vaig vore l'enormitat de les balenes...un lloc normal, una platja que ni és paradisíaca ni res semblant, anomenada Cagarritar per ser el lloc on antigament pastaven cabres i ovelles.Una antiga zona d'aiguamolls que ara sembla que es volen recuperar.
Read more »